La Fundació Sa Nostra i CaixaBank impulsen la tercera edició dels encontres de filosofia, pensament crític i educació
Sis sessions de diàleg intens s’estendran entre el 13 de març i el 20 de novembre de 2024 a la nova seu de la Fundació
Per tercer any consecutiu la Fundació Sa Nostra i CaixaBank presenten el programa de les Trobades de filosofia, pensament crític i educació “Sa Nostra Conversa” que se celebraran al llarg del 2024 a la nova seu de la institució, a Ca’n Tàpera. Aquesta edició, dividida en sis sessions, s’estructura en dos blocs temàtics diferents però estretament interconnectats: el primer aborda reflexions de tall més filosòfic, mentre que el segon es centra en l’anàlisi de l’estat actual de l’educació i les institucions que li donen suport. Aquesta estructura no és casual, ja que la línia que vertebra totes aquestes intervencions és la mateixa: com el món actual modela la nostra percepció i configura la nostra subjectivitat. D’aquesta manera, a través d’alguns conceptes clau com el poder, el territori i l’escola, ens endinsarem en les entranyes del sistema actual.
“Com a Fundació Sa Nostra estam compromesos a facilitar espais de diàleg i reflexió sobre qüestions fonamentals com són la filosofia i l’educació” ha explicat el president de la institució, Gabriel Lladó, qui ha afegit que “amb la tercera edició de Sa Nostra Conversa aspiram a crear un fòrum a Ca’n Tàpera que ens permeti generar converses enriquidores que ens ajudin a comprendre millor els desafiaments contemporanis”.
La primera sessió tendrà lloc el 13 de març sota el títol “Formes de la barbàrie”. En aquesta trobada hi participaran per una banda Ramón Andrés, poeta, assagista i músic navarrès, escriptor de múltiples llibres entre els quals “Filosofía y consuelo de la música” que li va meréixer el Premi Nacional d’Assaig 2021. Per altra banda, també hi serà present Adan Kovacsics, filòleg i traductor xilè, Premi Nacional a l’Obra d’un Traductor l’any 2010.
En aquesta trobada es reflexionarà sobre el concepte de barbàrie com allò aliè a la civilització, argumentant que el capitalisme ha convertit tot en mercaderia, on el valor de canvi prevaleix sobre qualsevol altre valor. Aquesta lògica ha liquidat referents culturals, submergint-nos en una fantasia de la nostra pròpia cultura. Un progrés que ha duit a la reformulació de conceptes fonamentals, ja que el sistema basat en el creixement il·limitat ha topat amb els límits físics del planeta, un fet que planteja la necessitat de resignificar el món per evitar l’extinció imposada per aquest sistema.
El 10 d’abril s’abordarà el concepte “Sobre el poder” amb Ignacio Echeverría, filòleg, editor i crític literari i Eudal Espluga, filòsof i periodista cultural.
Els convidats discutiran sobre qüestions com fins a quin punt el poder pot forjar una subjectivitat o si se li poden posar límits. Així mateix reflexionaran sobre la relació entre la filosofia i el poder polític.
“La universitat davant un món mercantilitzat” és el títol de la tercera de les converses que es desenvoluparà dia 8 de maig. Per a l’ocasió es comptarà amb els ponents Félix de Azúa, doctor en Filosofia i catedràtic d’Estètica, escriptor i membre de la Real Academia Española i Tamara Djermanovic, escriptora i professora d’Estètica i Literatures Eslaves a la Universitat Pompeu Fabra.
Una sessió on es presenta la idea de la persistència de certs aspectes de la universitat des dels seus inicis, fa set segles, assenyalant que continua sent una institució jeràrquica i influent. Un dels seus pocs privilegis històrics ha estat l’autonomia, encara que actualment està sota pressió per adaptar-se als imperatius del mercat i a les demandes de rendibilitat. Es debatrà sobre les implicacions de la mercantilització de la universitat i com això pot afectar en el seu funcionament.
El futur de l’educació també centrarà la sessió de dia 11 de setembre. La filòsofa, professora universitària i investigadora Begoña Román conversarà amb Antonio Monegal, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura comparada i doctorat en la Universitat de Harvard sobre “La moderna deriva de l’ensenyament”.
Es debatrà si el coneixement ha de ser mercantilitzat per justificar la seva presència a l’espai públic i es formularan qüestions com: quines conseqüències té això per al futur dels nostres sabers en general i de disciplines com la filosofia en particular? o podem pensar en un valor que no sigui reductible a la mera utilitat?
La trobada de dia 9 d’octubre durà per títol “Aprendre, de qui?” i comptarà amb la participació de la historiadora Carmen Pardo i escriptor i crític literari Jordi Ibáñez. En línia amb la xerrada “La moderna deriva de l’ensenyament” es parlarà dels nous reptes als quals s’enfronta l’ensenyament universal i la seva dualitat: formar ciutadans amb pensament crític i produir mà d’obra.
La darrera de les sessions de Sa Nostra Conversa du per nom “Fragments de món” i estarà protagonitzada per l’escriptor Fernando Aramburu, reconegut per la seva famosa novel·la “Patria” i per l’escriptor José Ángel González Sainz. Tindrà lloc el dia 20 de novembre. Una conversa dedicada a parlar dels nacionalismes i de com els conflictes d’Occident i la seva aliança amb el neoliberalisme es vinculan amb el concepte de nació.
El cicle de debats “Sa Nostra Conversa” està organitzat per Tres Cultura i estaran moderats per la periodista Marta Cabrero.
Totes les activitats es duran a terme a les 19 hores a la Fundació Sa Nostra, a Ca’n Tàpera (carrer de Ca’n Tàpera 5, Palma). Són gratuïtes i és imprescindible la inscripció prèvia al web www.eventbrite.es. Les instal·lacions disposen d’un ampli aparcament, de fàcil accés i gratuït.
